divendres, 8 de novembre del 2013

Llegenda dels minairons

Als pobles dels Pirineus hi ha moltes històries que parlen d'aquests éssers diminuts, molt treballadors però també una miqueta eixelebrats. Segons diuen es guardaven (o es guarden, ves a saber!) dins d'un canut de fusta d'aquells que es feien servir per guardar les agulles. Quan el canut es destapava els minairons sortien com un eixam d'abelles, cridant tots alhora: - Què farem! Què direm! Què farem! Què direm! – De seguida i ben de pressa se'ls havia de donar feina per a fer; si l'amo del canut dubtava o es distreia i no els encomanava cap feina per a fer aleshores els minairons... nyec!! l'escanyaven en un tres i no res!!!



CANÇÓ DELS MINAIRONS
Segons conta la llegenda
Allà dalt als Pirineus
Hi viuen uns personatges
Més petits que els dits dels peus
Viuen dins d'un canutet
compte que si no el tanqueu
sortiran esperitats
caldrà que feina els doneu!!

 Què farem, què direm! 
 Què farem, què direm! 
 Dóna’ns feina, dóna’ns feina 
 Que si no t’escanyarem! 

Minairons els anomenen
I tothom els vol tenir
Perquè diu que et fan la feina
Són l’enveja del veí!
Si saps fer servir el canut
Segur que et podràs fer ric
Però alerta, ves amb compte
No t’enganxessis els dits!

 Què farem, què direm! 
 Què farem, què direm! 
 Dóna’ns feina, dóna’ns feina  
 Que si no t’escanyarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada